Psiconeurologia aplicada (PNA)

La PNA treballa, des del cos, sobre l’estrès associat tant a manifestacions físiques de les emocions (somatitzacions) com a bloquejos emocionals o cognitius. En general, està indicada en aquelles situacions en què, al fons de la simptomatologia, hi ha alguna emoció mal gestionada o no reconeguda.

Què és la PNA?

La Psiconeurologia Aplicada (PNA) és una tècnica que agafa eines de diverses disciplines per detectar i dissoldre l’estrès, entès en un sentit ampli.

Què és l’estrès?

L’estrès és la manera en què el nostre organisme respon a situacions que representen un desafiament, un perill, una exigència. És l’estat fisiològic que es genera per donar una resposta adaptativa a aquestes situacions, i que, generalment, acaba quan desapareix l’estímul o la situació que l’ha desencadenat. Quan aquest estímul o situació s’allarga en el temps i supera la nostra capacitat d’adaptació, l’estrès es cronifica, vivim en estat d’alerta permanent, com si sempre estiguéssim en perill, cosa que genera dolor, angoixa, patiment, desequilibri.

A la PNA, considerem manifestacions de l’estrès alguns dolors (somatitzacions), alguns patrons motors disfuncionals (reflexos primaris), alguns bloquejos cognitius i emocionals, algunes dificultats en l’aprenentatge, alguns problemes per relacionar-se, etc.

La tècnica de la PNA

Com dèiem al començament, la PNA agafa eines de diferents disciplines:

  • Neurologia: els darrers estudis de neurologia investiguen quines són les zones del cervell que s’activen en determinats comportaments/ emocions, proporcionant un mapa dels mateixos que ens permet saber on s’emmagatzema l’estrès en aquestes situacions.
  • Kinesiologia: per una banda, de la kinesiologia prenem el test muscular, que ens permet identificar el tipus i el nivell d’estrès allà on està emmagatzemat.
    Per altra banda, la metodologia per determinar la localització de l’estrès i les tècniques per a la seva dissolució procedeixen de l’Escola Neuroenergetic Kinesiology, fundada per Hugo Tobar, que ha desenvolupat el sistema de formats.
    Els formats són una combinació precisa de punts acupunturals i modes digitals (posicions específiques dels dits de les mans) que formen un llenguatge energètic i elèctric, mitjançant el qual accedim als diferents nuclis del sistema nerviós on es localitza l’estrès per dissoldre’l.
  • Psicologia: la PNA contempla la persona com un tot físic, mental, emocional i energètic, amb aquestes estructures en constant interrelació; i com un ésser social, que neix en un lloc, una cultura, una època i que estableix una sèrie de relacions i de vincles amb les persones que l’envolten.
    A la PNA usem tècniques que ens ajuden a plantejar correctament el context en què es produeix l’estrès i l’objectiu que volem assolir, proporcionant un enfocament a la sessió.

Com és una sessió de PNA?

En una sessió de PNA el pacient planteja un tema, que ens donarà el context en el qual es produeix l’estrès, i treballem amb un objectiu, que proporciona la direcció cap a on es dirigeix l’energia, la intenció que ens enfoca cap a la solució del problema. A partir d’aquí, el test muscular ens facilita la informació no conscient que envolta el tema i ens informa de quin dels protocols de tractament és el més adequat per a dissoldre l’estrès en el context que hem plantejat.

El tractament en si mateix consisteix en l’aplicació dels formats que estableixi el protocol indicat, i la dissolució de l’estrès allà on l’identifiquem.

Quins beneficis aporta la PNA?

La PNA proporciona un accés no invasiu al sistema nerviós i als seus processos, i ens permet treballar la part no conscient de l’estrès.

Com hem comentat més amunt, està indicat en alguns dolors (somatitzacions), alguns patrons motors disfuncionals (reflexos primaris), alguns bloquejos cognitius i emocionals, algunes dificultats en l’aprenentatge, alguns problemes per relacionar-se, etc.

Contraindicacions de la PNA

En ella mateixa, la PNA no té cap contraindicació, però tampoc és la teràpia indicada en tots els casos.

Per tant, serà necessari acudir al professional de la salut mental més adient en cada cas (psiquiatre o psicòleg) per a processos o malalties que requereixin un tractament farmacològic o d’elaboració psicològica, tot i que la PNA pugui treballar-se de forma complementària i coordinada amb aquest tractament, si es considera convenient.